El Govern posa a disposició dels ajuntaments una guia sobre la 5G perquè puguin aprofitar al màxim i de manera proactiva les oportunitats que ofereix aquesta tecnologia

Conscients que la tecnologia 5G serà una peça clau de la societat digital i implicarà canvis que tindran un impacte directe en múltiples aspectes de la nostra vida, l’Associació Catalana d’Enginyeria de Telecomunicació i Tecnologies Digitals (Telecos.cat) i el Consorci Localret han elaborat l’estudi ‘Reptes i oportunitats de la 5G als municipis’, promogut pel Departament de la Vicepresidència i de Polítiques Digitals i Territori, a través de la Secretaria de Polítiques Digitals, i especialment adreçat als responsables municipals del país.

L’estudi ha estat presentat avui pel secretari de Polítiques Digitals, David Ferrer, amb l’objectiu de “dotar les administracions locals de Catalunya, i també als operadors que despleguen la infraestructura i els serveis, d’un element que ajudi i faciliti l’extensió del servei als municipis, ciutats i pobles de tot el país; una guia didàctica per aclarir dubtes i facilitar que la 5G i les oportunitats que comporta arribin a tota la ciutadania de forma endreçada, eficient i transparent”.

En aquest sentit, Ferrer ha afegit que “aquesta iniciativa pretén, entre d’altres coses, ajudar a solucionar els problemes que dificulten el desplegament d’aquesta infraestructura, per donar resposta a la necessitat d’accelerar el desplegament i l’adopció dels serveis 5G si es volen assolir els objectius d’accés a la xarxa i cobertura marcats per la UE per al 2025 i el 2030”, tal com posa de relleu l’informe especial del Tribunal de Comptes Europeu titulat ‘Desplegament de la tecnologia 5G a la UE: Retards en el desplegament de xarxes i problemes de seguretat que continuen sense resoldre’s’, publicat a finals de gener.

A la presentació també hi han intervingut Andreu Francisco, director general de Localret; Joan Gil, vocal de Telecos.cat i director de l’estudi; Claudi Berenguer, enginyer de Telecomunicació i expert en 5G de Telecos.cat, i Olga Díaz, cap de l’Àrea Jurídica de Localret.

L’estudi té com a principal objectiu posar a disposició dels responsables municipals la informació bàsica necessària per entendre la 5G, junt amb una sèrie de recomanacions que els donin eines per dur a terme les accions que requereix el seu rol, i que ho puguin fer de manera proactiva, a fi i efecte d’aprofitar les oportunitats que aquesta tecnologia oferirà als municipis.

I és que és ara -amb la 5G en fase de desplegament a escala mundial- que és important focalitzar-ne el desplegament i planificar com treure’n el màxim profit també a escala local. Per això, el document aporta una visió global i de conjunt dels temes que interessen als municipis. Qüestions com què ofereix la 5G, una pinzellada de tecnologia, aspectes jurídics, els requeriments per al desplegament de la xarxa i els impactes que la 5G tindrà, tant en la gestió municipal, com en la ciutadania i les empreses.

La 5G ha nascut per fer de les comunicacions mòbils un mitjà que permeti oferir serveis de manera més eficaç i eficient (amb més velocitat, fiabilitat, immediatesa i suportant un major nombre de dispositius), millorant els existents i fent-ne possibles de nous. El que, com és lògic, també tindrà un impacte directe en el món local.

Així, i pel que fa al desenvolupament econòmic, incrementarà les possibilitats dels petits municipis de retenir població en tant que la connectivitat fa menys important la ubicació física i, per tant, permet evitar els inconvenients de desplaçaments llargs o continuats (un exemple clar n’és el teletreball).

Igualment, La 5G farà possibles noves oportunitats de negoci basades en la tecnologia. Algunes de les principals innovacions que ajudarà a materialitzar són la Indústria 4.0, les xarxes elèctriques intel·ligents, l’optimització de processos de logística, el manteniment preventiu i l’agricultura i la ramaderia de precisió.

D’altra banda, quant a la gestió municipal, introduirà millores en l’eficiència del manteniment d’infraestructures via el monitoratge i actuació en remot sobre elles, la gestió de la mobilitat, la seguretat, la qualitat mediambiental o la informació turística o ciutadana, via realitat augmentada.

L’informe té molt present que la realitat municipal a Catalunya és molt diversa, i és per això que també aporta tota una sèrie de recomanacions -adreçades tant a les empreses de telecomunicacions com als propis ajuntaments- tenint en compte els diferents perfils existents.

De fet, l’estudi realitza una aproximació de l’estat de les coses respecte del desplegament actual de fibra òptica i telefonia mòbil a partir de les dades obtingudes de 444 ajuntaments (cosa que suposa un nivell de representativitat de gairebé el 50%). Això permet conèixer accions i percepcions sobre el futur desplegament de la 5G i fer una classificació en funció de la demanda, de les infraestructures de telecomunicacions ja desplegades i de components específics (territorial, econòmic singular o de desplegament negatiu).

Tal i com recull l’estudi, la concessió de llicències de la banda de 700 MHz, que serà la base de l’extensió territorial de la cobertura 5G, obliga els concessionaris a satisfer unes quotes mínimes de cobertura per a l’any 2025: de les poblacions de més de 50.000 habitants per a les xarxes d’Orange i Vodafone, i de les poblacions de més de 20.000 habitants per a la de Movistar.

Pel que fa als municipis més petits (que pateixen els inconvenients d’orografia difícil, baixa densitat de població i/o població dispersa), la viabilitat de qualsevol instal·lació per part dels operadors es veu clarament compromesa. El desplegament de la 5G no en serà una excepció, i la situació generalitzada es concreta en una inversió elevada amb ingressos reduïts, cosa que dificulta la inversió privada per falta de retorn.

Per això, l’informe recomana buscar la col·laboració d’administracions supramunicipals i localitzar emplaçaments i infraestructures físiques de titularitat pública, susceptibles de ser utilitzats pels operadors per al desplegament de la seva xarxa. Cal tenir en compte, a més, que durant aquest primer trimestre de 2022 es preveu -en el marc del pla UNICO- la concessió de subvencions per al desplegament d’infraestructura de telefonia mòbil en localitats de fins a 10.000 habitants o eventualment de fins a 20.000 habitants.

Si bé les administracions locals no tenen competències per establir ni controlar els nivells d’emissions radioelèctriques en el seu territori, l’informe també aborda la gestió d’una eventual alarma social, donat que són els ajuntaments els principals destinataris de les queixes sobre aquest tema.

Per això, l’estudi recorda que, quan es parla de desplegament de telefonia mòbil, inevitablement s’ha de recordar que la zona de l’espectre electromagnètic emprat -que es correspon a les microones- és no ionitzant, sent els seus efectes sobre la matèria de tipus tèrmic i sense cap risc per a la salut.

Des de 2001, tots els nodes de telefonia mòbil són aprovats i supervisats per l’Estat en compliment del RD 1066/2001, que limita els nivells d’emissió. Aquests nivells estan en harmonia amb les recomanacions de la Unió Europea, que alhora es basen en estudis d’institucions internacionals multidisciplinars (ICNIRP, ICES) que han arribat a les seves conclusions emprant el mètode científic.

Posant a disposició de les entitats locals aquest estudi, el Govern fa un pas més en la seva aposta prioritària per la connectivitat com a dret social del segle XXI, amb l’objectiu de fer de Catalunya una nació digital i apoderada amb un territori connectat amb infraestructures de progrés que evitin el despoblament i la desigualtat urbana i garanteixin la igualtat d’oportunitats arreu del país.