El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha reivindicat aquest matí durant la sessió de control al Parlament que la gratuïtat de l’Infantil 2 a les escoles bressol públiques i la reducció del cost a les privades pel curs 2022-2023 “és la garantia de la igualtat d’oportunitats per tothom”. “En el debat d’investidura em vaig comprometre a avançar la gratuïtat del 0-3, i ho fem en la primera oportunitat que tenim”, ha insistit el cap de l’Executiu, que ha destacat la rellevància de la mesura “en una etapa molt important en la formació de les persones”.
“És una etapa en què, si hi ha una intervenció educativa i una escolarització adequada, el potencial de creixement és molt gran”, ha constatat. I, en aquests moments, “això està limitat per la capacitat econòmica de les famílies”. “Volem construir un país on puguis tenir tot el futur per davant, independentment de si la teva família té recursos econòmics o no. Hem de treballar per tirar enrere la discriminació dels més petits per raons econòmiques, i amb aquesta mesura ho fem”, ha remarcat.
Al costat de la gratuïtat de l’I2, el cap de l’Executiu també ha destacat que el curs que ve es deixarà de finançar les escoles que segreguen per sexes i es farà realitat la reivindicada “presència de més d’un docent a l’aula i la reducció de ràtios” a P3. Un fet que permetrà que, “el 86% de l’oferta educativa tingui una ràtio de 20 alumnes i el 99% de menys de 25”.
“Són només alguns exemples de la transformació educativa que estem fent, que seguirem fent i en la qual estem absolutament compromesos”, ha emfatitzat.
Defensa del model d’escola catalana
En un altre moment de la seva intervenció, el cap del Govern ha reiterat la defensa del model d’escola catalana, “que no va de percentatges, sinó de capacitat i d’aprenentatges amb totes les eines”, i que té un ampli consens polític, social i pedagògic. En aquest sentit, ha insistit en què cal reforçar l’aprenentatge de la llengua que es troba en la situació “de més debilitat”, donant seguretat jurídica als docents. “No podem plantejar mesures que sabem que seran anul·lades al cap de dos dies i que no donaran la seguretat jurídica que vostès reclamen i que nosaltres compartim”, ha respost a la CUP, a qui ha deixat clar que "no ens venem la llengua".
El cap de l’Executiu ha estès la mà per reforçar el model d’aprenentatge en llengua catalana ja que, “o regulem nosaltres o regularan els tribunals”. “Per tant, regulem nosaltres, que sempre ho farem a favor del model que hem defensat conjuntament”, ha deixat clar.
Pel que fa al malestar de la comunitat educativa, el cap de l’Executiu ha recordat que els sindicats no han assistit a les darreres 5 meses sectorials que s’han convocat i ha confiat en què “en la propera hi hagi la voluntat de participar-hi”.
“Per part nostra, no es pot dir que no ens hem mogut”, ha assegurat Aragonès, que ha desgranat algunes de les mesures que el Govern impulsarà per millorar la qualitat de l’educació, com per exemple la reducció de ràtios de P3 “per primera vegada a la història”.
Jocs Olímpics d’Hivern 2030
En paral·lel, el president també ha reiterat el seu suport al projecte dels Jocs Olímpics d’Hivern 2030, “que són una excel·lent oportunitat i, a diferència d’edicions anteriors, en aquesta hi ha una aposta clara per la sostenibilitat, com vol el Govern de Catalunya i la resta d’actors que hi participen”. Per això, Aragonès ha defensat que no hi haurà infraestructures que després quedin inservibles ni operacions d’especulació urbanística. “El que hi haurà és activitat que afavoreixi el territori i deixi llegat”, ha subratllat. A més, també ha posat en valor que aquest esdeveniment és important per a la projecció del Pirineu, no només com a destí turístic, sinó per viure-hi i per portar-hi oportunitats, així com un estímul per aquelles infraestructures de connexió que estan pendents al territori, bona part per part de l’Administració General de l’Estat, “i que hi haurà el compromís d’accelerar-ne la seva execució”.
Respecte les dues consultes que es realitzaran, el cap del Govern ha remarcat que “permeten situar les comarques de l’Alt Pirineu i l’Aran com a protagonistes”, que són a qui pertoca tenir un pes molt important en la decisió, i, alhora, s’escoltarà l’opinió de les comarques del Ripollès, el Berguedà i el Solsonès. “Hem trobat una fórmula que ha permès casar totes les voluntats que hi havia sobre la taula”, ha reblat.