El PIB català creix un 4,8% interanual el segon trimestre de 2022

Segons l’estimació d’avanç que elabora l’Idescat i que recull la Nota de Conjuntura Econòmica del Departament d'Economia i Hisenda, el segon trimestre del 2022 l’economia catalana creix un 1,5% intertrimestral, un increment més intens que en el primer trimestre (0,3%), i superior a l’experimentat en el conjunt de l’economia espanyola (1,1%) i de la zona euro (0,7%). Aquest avanç de l’activitat representa una millora significativa, que permet consolidar la recuperació i continuar tancant la bretxa respecte de la situació prepandèmia. Així, el segon trimestre el PIB català ja és només un 1,1% inferior al del quart trimestre del 2019.

En clau interanual, l’economia catalana avança un 4,8%, per sobre del conjunt de la zona euro (un 4,0%) i de països de l’entorn com França (4,2%) o Itàlia (4,6%), mentre que el creixement interanual de l’economia espanyola és del 6,3%. Els diferencials amb l’economia espanyola s’expliquen pels forts creixements dels PIB català i de la zona euro ara fa un any, en el segon trimestre del 2021, en què l’economia catalana va créixer un 3,3% intertrimestral i la zona euro un 2,1%, mentre que l’economia espanyola ho va fer només un 1,1%. Això ha provocat que l’increment interanual sigui més suau perquè es parteix d’una base superior.

Durant els darrers mesos, l’augment de la inflació fins a màxims de les darreres dècades, la guerra a Ucraïna i els temors a una nova recessió han impactat negativament en la confiança dels agents econòmics. Tot i això, la desaparició de les restriccions sanitàries, després de dos anys de pandèmia, ha estat un factor d’impuls que ha permès mantenir la recuperació econòmica i que, fins al moment, ha contrarestat els factors d’incertesa abans esmentats.

La informació econòmica més recent relacionada amb el dinamisme en el mercat de treball, l’impuls del turisme estranger, el creixement del consum (segons les dades de compres amb targetes bancàries), les millores en el mercat de treball i el suport de la política fiscal reforçarien la recuperació. No obstant això, hi ha riscos a la baixa relacionats amb les tensions geopolítiques, monetàries i energètiques que poden rebaixar el ritme de la recuperació durant la segona meitat de l’any.

El sector de serveis va començar a recuperar-se de manera clara a partir del segon trimestre del 2021, i en els trimestres següents la millora s’ha anat reforçant. El sector es consolida com la principal font de creixement de l’economia catalana, amb un avanç interanual del 7,0%. El dinamisme dels serveis s’estén de manera generalitzada per branques d’activitat, i en especial, s’ha vist impulsat per la millora del turisme estranger. En particular destaca la bona evolució de serveis com l’hostaleria, el lleure, les activitats tecnològiques i els serveis empresarials.

El turisme estranger, com s’ha esmentat, manté una clara tendència de millora al llarg del 2022. Durant el segon trimestre d’aquest any les pernoctacions de turistes estrangers s’han situat un 18,2% per sota de les que es van registrar el segon trimestre del 2019, una xifra que millora substancialment els registres del primer trimestre (quan es van situar un 35,3% per sota del mateix període del 2019).

El sector industrial va començar a alentir la recuperació durant la segona meitat del 2021, en bona part pels problemes a escala global de colls d’ampolla en determinants components i també per l’augment dels preus de l’energia i de les primeres matèries. L’encariment dels consums intermedis ha pressionat el VAB de moltes activitats industrials a la baixa, una situació que s’ha accentuat en la primera meitat del 2022. Durant el segon trimestre l’avanç del VAB industrial s’ha mantingut en negatiu (-1,5% interanual). L’evolució és força heterogènia per branques d’activitats, de manera que les activitats més afectades pels problemes d’aprovisionament (com la producció de material de transport) o més intensives en energia són les que mostren una dinàmica més negativa, mentre que altres branques industrials (com la fabricació de maquinària i equips mecànics, i la farmacèutica) experimenten una evolució favorable.

El sector de la construcció també acusa l’encariment dels costos de producció i els problemes d’aprovisionament, i modera el seu creixement fins al 0,5 interanual. No obstant això, altres indicadors de la construcció mantenen un to força positiu, com el consum de ciment i l’afiliació. Cal destacar en particular l’acceleració en la licitació d’obra pública fins als valors més alts des del 2010 gràcies als fons Next Generation EU.

El sector agrari encadena tres trimestres amb avanços interanuals negatius del VAB, i també acusa l’encariment dels consums intermedis (tant de les matèries primeres agrícoles com de l’energia). El seu VAB accentua la caiguda fins a l’1,6%.

Durant el primer trimestre del 2022 l’ocupació ha continuat amb uns resultats molt positius. L’afiliació a la Seguretat Social ha marcat un nou rècord en el total d’afiliats, i ha accelerat el creixement fins a un 4,8% interanual. El juny s’ha arribat a 3.605.294 afiliacions.

L’ocupació segons l’EPA també accentua el creixement fins a un 3,0% interanual i ja supera en un 1,2% el volum d’ocupació prepandèmia. La reforma laboral condueix a un creixement intens de la població ocupada amb contracte indefinit (7,8% interanual), i a un retrocés de l’ocupació temporal (-11,5%). La taxa de temporalitat (17,8%) és tres punts més baixa que fa un any.

La taxa d’atur baixa fins a un 9,3% el segon trimestre, el valor més baix des de l’any 2008. La taxa d’atur a Espanya baixa fins a un 12,5%, mentre que a la zona euro se situava en un 6,6% el maig.

Els preus de l’energia i de les matèries primeres expliquen gran part de l’alça en la inflació a Catalunya, tot i que s’observa un contagi gradual cap a la resta de productes. Així, la inflació subjacent del juny arriba al 5,2 % interanual, amb un increment de preus important en el grup de l’alimentació elaborada.

El grup més inflacionista és el del transport (19,3 % interanual). També destaca el grup de despeses d’habitatge (17,8 %), que inclou els subministraments, amb una inflació interanual del 34,6 %. A banda d’aquests dos grups, molt vinculats a l’energia, destaca el grup dels aliments, amb una inflació interanual de l’11,0 %.

Per la seva banda, l’Índex de preus industrials (IPRI) creix un 28,8 % interanual, però el creixement s’ha estabilitzat els tres darrers mesos i podria haver tocat sostre.

En aquesta Nota de Conjuntura, s’inclouen tres requadres amb l’anàlisi de: l’Enquesta de condicions de vida del 2021; activitat empresarial, resultats i balanç de l’empresa catalana; i la renda familiar disponible bruta a les comarques i altres demarcacions territorials.