El Govern de Catalunya dobla el pressupost destinat a les intervencions en fosses de la Guerra Civil i el franquisme

El Govern de Catalunya doblarà el pressupost destinat a les intervencions en fosses de la Guerra Civil i el franquisme fins a arribar als 4.494.661,26 milions d'euros. Així ho preveu el nou contracte de fosses, que entrarà en vigor l'1 de març de 2023 i serà vigent fins al 31 de desembre de 2026. La inversió, juntament amb les campanyes que es porten a terme per donar a conèixer el Cens de persones desaparegudes i el Programa d'identificació genètica, té com a objectiu final permetre identificar i retornar a les famílies un nombre més gran de les despulles de persones desaparegudes.

L'augment de pressupost "incrementa significativament la capacitat d'intervenir en fosses i de fer anàlisis antropològiques i genètiques de les restes recuperades", segons ha destacat la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, durant la roda de premsa posterior a la reunió de l'Executiu.

Les primeres intervencions arqueològiques de 2023 es preveuen a les fosses del municipi de Bovera (a les Garrigues) i a la comarca del Berguedà. A Bovera, es preveu intervenir al coll Roig, una fossa amb uns 15 soldats republicans executats en uns bancals propers; al Mas del Senyor, un hospital republicà on hi ha un nombre indeterminat d'individus exhumats; al Mas del Vidal, una fossa associada a un punt de socors republicà amb uns 13 individus, i a la Casilla, una fossa amb 12 soldats i una dona executats per les tropes franquistes.

Pel que fa al Berguedà, s'han programat intervencions a l'aqüeducte del Collet (Guardiola de Berguedà), una fossa amb fins a 4 possibles soldats republicans morts durant la retirada que haurien estat inhumats; al municipi de Capolat, on hi ha cinc possibles localitzacions, amb una previsió màxima de 23 individus enterrats; a la Tomba dels 4 (Montmajor), on es podrien trobar fins a 4 soldats republicans; al camp de Collet; a Planes de Cal Companyó; a la Masia Subirana de Sant Julià de Cerdanyola, i a la Nou de Berguedà, on hi ha tres possibles fosses localitzades.

Les accions relacionades amb el pla de fosses inclouen també incorporar mesures d'acompanyament a les famílies durant els processos d'exhumació, identificació i retorn de les restes. S'accelerarà el retorn de les restes analitzades i no identificades procedents de les exhumacions realitzades fins ara perquè siguin inhumades als cementiris de les localitats on han sigut localitzades i es continuarà l'anàlisi antropològica i genètica de les restes exhumades fins ara i pendents d'estudi. També s'emprendran nous treballs tècnics de documentació que permetin la localització de noves fosses.

Finalment, més enllà dels continuats estudis, es continuarà amb la senyalització de les fosses intervingudes per part de la Generalitat de Catalunya fins ara, d'acord amb els criteris establerts per la Xarxa d'Espais de Memòria Democràtica de Catalunya.

Durant la reunió del matí, la consellera de Justícia, Gemma Ubasart, també ha fet balanç de la feina feta en el marc del Pla de fosses 2020-2022. Durant aquests anys, s'han dut a terme 25 excavacions de fosses i s'han registrat 61 punts amb restes òssies humanes trobades superficialment. Les actuacions inclouen des d'estudis històrics preliminars, recollides de restes en superfície, prospeccions i excavacions arqueològiques, estudis antropològics i estudis genètics.

En total s'han pogut recuperar les restes de 255 persones en excavacions arqueològiques i un mínim de 34 en recollides superficials. Si es compten les recuperades en el Pla de fosses anterior, el que recull les actuacions fetes entre el 2017 i el 2020, la xifra de persones recuperades puja fins a 545 en excavacions i 62 en superfície. Fins avui s'ha pogut extreure perfil genètic de 569 persones. Malauradament, l'estat de conservació de les restes ha ajornat els estudis de 238 individus a l'espera que la millora de les tècniques de recuperació d'ADN pugui donar viabilitat a aquests estudis.

Encara relacionat amb la Memòria Democràtica del país, i més concretament amb les persones desaparegudes durant el període de la Guerra Civil i la dictadura franquista, el president Aragonès inaugurarà aquesta tarda, al Palau Robert, una exposició dedicada als 85 anys d'exhumacions de fosses comunes de la Guerra Civil a Catalunya. A la inauguració de l'exposició 'On són? 85 anys d'exhumacions de fosses comunes de la Guerra Civil a Catalunya', comissariada per la historiadora i professora Queralt Solé Barjau, també hi assistirà la consellera de Justícia, Drets i Memòria Gemma Ubasart. En l'exposició, els visitants poden consultar en una pantalla l'actual mapa de fosses de Catalunya, publicat des de 2010. A cada entrada hi ha la descripció de la fossa en qüestió, la documentació relacionada i les coordenades d'ubicació.

El Govern també ha autoritzat avui l'ampliació de la plantilla del Departament d'Educació amb 3.566 dotacions de professorat en centres educatius públics per compensar la reducció d'una hora setmanal en l'horari lectiu dels docents. Amb aquestes noves incorporacions, els centres comptaran amb més de 91.000 docents.

"Mai com ara hi havia hagut tants docents en el sistema educatiu públic català, és la xifra de docents més alta de la història a Catalunya", ha valorat la portaveu Plaja. A més, ha afegit, "per primera vegada en el sistema educatiu català aquesta ràtio baixarà de 10 alumnes per docent, en xifres globals, i això ha de repercutir positivament en la qualitat de l'educació i en l'atenció a l'alumnat".

L'ampliació de plantilla és fruit de l'acord del passat 1 de setembre del Departament amb els sindicats de l'àmbit educatiu per reduir una hora lectiva a tots els docents del sistema educatiu públic de Catalunya i la incorporació d'aquests professionals es realitzarà d'acord amb els procediments regulats en la borsa de treball de personal docent.

Les hores lectives quedaran modificades de la següent manera: 23 hores setmanals lectives per als mestres que imparteixen educació infantil i primària; 20 hores per als mestres que imparteixen educació de persones adultes i 18 hores per al professorat que imparteix la resta d'ensenyaments de règim general i especial.

Encara en l'àmbit d'Educació, el conseller Gonzàlez-Cambray també ha informat avui el Govern que durà a terme una consulta pública sobre l'elaboració d'un projecte de decret d'orientació educativa. Aquesta consulta servirà per conèixer l'opinió, la sensibilitat i les propostes de la comunitat educativa i dels diferents sectors implicats en l'orientació educativa. Amb aquest decret, es vol donar resposta a l'alumnat que acaba l'escolaritat obligatòria sense una idea clara i fonamentada d'allò que vol fer en el futur i també reduir les taxes d'abandonament i de fracàs educatiu postobligatori.

"Catalunya necessita uns pressupostos i avui podem dir que hi som més a prop", ha afirmat la portaveu Plaja, en relació amb l'estat de les negociacions per aprovar els comptes del 2023. Plaja ha celebrat que ahir es va fer "un pas històric i inèdit" amb l'Acord signat entre el Govern i el Consell del Diàleg Social, format per sindicats i organitzacions patronals, que inclou "grans reivindicacions" com l'augment d'un 8% de l'IRSC, l'índex que determina l'accés de les persones més vulnerables a les ajudes socials i la seva quantia.

"Aquests pressupostos són cada dia més uns pressupostos de país. Aspirem a tancar l'acord amb els tres grups parlamentaris amb què estem treballant i esperem fer-ho en els propers dies. Som optimistes", ha manifestat. En aquest sentit, Plaja ha apel·lat a la responsabilitat de totes les parts implicades en la negociació: "Volem pensar que tothom ha entès el moment en què ens trobem com a país i que tots hem entès la responsabilitat que tenim. Una responsabilitat compartida perquè no podem fallar les famílies, els treballadors, les empreses, les entitats, la gent més jove, la gent més gran ... No podem fallar al país".

Finalment, el Govern ha aprovat el nomenament de Montse Bergés i Saura com a nova delegada territorial a Lleida. Assumeix el càrrec en substitució de Bernat Solé, que ahir va quedar efectivament inhabilitat. Com ha recordat la portaveu Plaja, Solé és el primer alcalde condemnat en ferm per la seva participació en el referèndum de l'1 d'octubre en "una mostra més que la repressió de l'Estat no s'atura".

"L'amnistia no és un caprici, és una necessitat per acabar amb tota aquesta repressió i un dels principals objectius pels quals treballa aquest Govern. La taula de negociació ja va donant fruits, com la derogació de la sedició, però queda molt camí encara, que seguirem transitant", ha assegurat Plaja.

En nom del Govern, la portaveu ha fet arribar "un missatge d'agraïment" a Bernat Solé "per la tasca incansable" que ha fet des de Lleida fins al darrer moment. "Un gran servidor públic del nostre país que ha estat diputat, alcalde, conseller i delegat del Govern. Aquest país necessita molta més gent com el Bernat, que se la juguen per la democràcia i la llibertat per continuar avançant cap a l'objectiu de la independència", ha reblat.

La nova delegada a Lleida ha desenvolupat la seva carrera professional en la docència, la gestió ambiental i la planificació de projectes. També ha treballat en política municipal a l'Ajuntament de Lleida. Fins ara, exercia de cap de l'oficina del delegat del Govern a Lleida des del 2021. Anteriorment, era coordinadora de polítiques municipals del gabinet de l'alcaldia a l'Ajuntament de Lleida (2019-2021).