Catalunya insta a fer un consum responsable d'aigua davant la preocupant persistència de la sequera

El Govern de Catalunya ha abordat aquest matí la complexa situació de sequera que viu des de fa 24 mesos el nostre país, la pitjor sequera pluviomètrica dels darrers 50 anys, "una conseqüència directa, notable i evident del canvi climàtic" ha assegurat la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, durant la roda de premsa per informar dels acords presos en la reunió de l'executiu d'aquest matí. "Avui, al marge de les pluges i nevades de les darreres hores, ja portem més de dos anys, 24 mesos consecutius, sense un règim normal de pluges que aportin recursos als rius, aqüífers i embassaments i això condiciona notablement les reserves d'aigua a casa nostra" ha dit Plaja.

Plaja ha dit que "el missatge que avui necessitem traslladar al conjunt dels catalans i les catalanes és clar i directe. És important destacar que lluny de traslladar una situació alarmant el que ens cal és que tothom sigui conscient de la gravetat de la situació perquè les previsions no auguren millores a curt termini". Si no plou considerablement a finals de març i a l'abril, "entrarem en un nivell d'excepcionalitat que ens obligarà a aplicar mesures que són més restrictives que les actuals i caldrà ajustar l'oferta de l'aigua a la disponibilitat, limitada, de les reserves" ha assegurat la portaveu del Govern. Plaja ha demanat una implicació proactiva a la ciutadania i als ajuntaments en l'estalvi d'aigua perquè "la situació ens preocupa i molt". La realitat és que en els darrers mesos no s'han detectat estalvis significatius en el consum domèstic i és necessari que es modifiquin els hàbits perquè les mesures que s'estan duent a terme ja estan aportant recursos addicionals al màxim de la sevacapacitat. A més, a curt termini no es disposaran de noves infraestructures per suplir el dèficit actual, tot i que s'ha de tenir en compte que estan planificades pels propers anys les ampliacions de la capacitat de dessalinització i també de les instal·lacions de regeneració.

Actualment s'està, de mitjana, al 30 % de reserves als embassaments de les conques internes (al 2008 es va arribar al 20 % d'aigua) però les previsions no són bones. Per tot això, el Govern ja va activar fa mesos totes les mesures disponibles per garantir l'aigua i, de fet, s'ha assolit una xifra rècord mai vista en la producció i aportació de recursos d'aigua no convencionals a les principals xarxes d'abastament sobretot a través de les dessalinitzadores, però també a través dels aqüífers i recuperació de pous i la regeneració d'aigua. Plaja ha recordat que "sense aquestes aportacions ja estaríem en situació d'emergència i amb mesures de restricció pel consum severes". Per exemple, al sistema Ter – Llobregat, que és el sistema que concentra el subministrament d'aigua del gruix principal de la població catalana, s'hi ha aportat més de 160 hectòmetres cúbics d'aigua nova durant el 2022, el que equival a un embassament com el de Sau ple.

A més de les mesures desplegades pel Govern per disposar de més aigua, també s'estan impulsant mesures per ajudar el món local. L'ACA, el passat 9 de gener de 2023, va convocar una nova línia d'ajuts, amb una dotació de 15 milions d'euros, per millorar l'abastament d'aigua en alta dels municipis. Aquesta xifra se suma als més de 100 milions d'euros que s'han destinat entre 2016 i 2022.

D'altra banda, aquest matí el Govern ha aprovat el nou Marc Estratègic de referència d'adaptació al canvi climàtic coneguda com l'Estratègia Catalana d'Adaptació al Canvi Climàtic per a l'horitzó 2030, coneguda com ESCACC30.La Generalitat haurà d'integrar en la seva planificació i programació sectorial els objectius de reducció de vulnerabilitat que recull el document, a través de 312 mesures concretes establertes per facilitar l'adaptació dels entorns naturals, les activitats socioeconòmiques i el territori als nous escenaris ambientals.

El nou Marc proposa 76 mesures per als sistemes naturals, 187 mesures per als àmbits socioeconòmics i 49 mesures per als territoris. Els sistemes naturals inclosos són biodiversitat, aigua, boscos i silvicultura, i ecosistemes marins i de pesca. Els àmbits socioeconòmics implicats són l'agricultura i ramaderia; l'energia, la indústria, els serveis i el comerç; les infraestructures de mobilitat; la recerca i la formació; la salut; el turisme, l'urbanisme i l' habitatge, les assegurances i el sector financer, a més de riscos naturals i protecció civil.

Plaja ha recordat que "el Govern - per llei, convenciment, compromís o per acords governamentals, com el que avui presentem- adapta absolutament totes les preses de decisions i les polítiques públiques a la lluita contra el canvi climàtic i la defensa del medi ambient".

La portaveu del Govern també ha informat que en l'any 2022 més de 10.000 persones han estabilitzat el seu lloc de treball a la Generalitat. Un total de 9.450 treballadors i treballadores han superat el concurs de mèrits d'estabilització i 925 més han aprovat altres processos selectius. Del perfil de les persones que estabilitzen el seu lloc de treball destaca que el 73% són dones i el 27% són homes. La mitjana d'edat d'aquests treballadors i treballadores és de 49 anys i el 71% són majors de 45. Pel que fa a l'antiguitat, la mitjana és de 13 anys de serveis prestats a l'administració. Del total de llocs convocats en el concurs de mèrits, el 87% han estat adjudicats a la persona que l'ocupa en l'actualitat, i el 13% restant ha estat assignat a una altra persona. Per vinculació, 6.717 persones estabilitzen com a personal funcionari i 2.742 com a personal laboral.

Patrícia Plaja ha destacat que "la Generalitat ha estat la primera administració de l'Estat a convocar el concurs de mèrits d'estabilització i també la primera i única a resoldre'l abans d'acabar el 2022". El concurs s'ha dut a terme de forma consensuada amb els agents socials i amb la màxima celeritat, ja que s'ha convocat i executat en un termini de sis mesos.

El concurs de mèrits s'emmarca en el procés de reducció de temporalitat i estabilització de l'ocupació que està duent a terme el Govern, amb l'objectiu de reduir la taxa de temporalitat estructural per sota del 8% a l'Administració de la Generalitat a finals de 2024. Un cop acabat el concurs de mèrits, el procés d'estabilització continua amb la publicació, el passat 20 de desembre, de les convocatòries del concurs oposició d'estabilització per a 1.825 places competència de la Direcció General d'Administració Pública. El període d'inscripcions per participar-hi és obert fins el proper 20 de gener.

La portaveu de l'executiu ha assegurat que el Govern confia plenament en poder arribar a un acord sobre els pressupostos i ha dit "estem convençuts que amb voluntat real" tancarem l'acord. La portaveu ha explicat que "les partides pressupostàries estan acordades i s'ha arribat a un punt d'entesa, i ara queda veure si hi ha voluntat real o estem perdent el temps". "Al final a qui més perjudica és als ciutadans d'aquest país perquè no poden disposar de les millores que suposa aquest pressupost" ha assegurat Plaja. En aquest sentit, la portaveu ha recordat que "no es pot voler negociar des de la imposició ni utilitzant posicions maximalistes, a les negociacions tothom ha de cedir" i ha afegit que "costa d'entendre que tot estigui bloquejat per un únic punt, si hem estat capaços d'arribar a un consens en la majoria de punts". "Estem a l'espera que el PSC doni resposta, tenen la pilota a la seva teulada" ha conclòs Plaja.

D'altra banda, la portaveu del Govern ha recordat que el president Aragonès participarà dijous com a amfitrió a la cimera hispanofrancesa que es farà a Barcelona i que comptarà amb la presència dels presidents dels governs espanyol i francès. En aquest sentit, Plaja ha assegurat que "el Govern no desaprofita cap oportunitat, i a més, és a qui li correspon fer d'amfitrió quan un president d'un estat visita el nostre país".