Aquest dijous s'ha presentat el número 337 de la Revista de Girona, que correspon als mesos de març i abril de 2023. La presentació, que ha recuperat el format en línia, s'ha centrat en un debat a l'entorn del dossier, que porta per títol "Refugis d'animals". Al llarg de la taula rodona, en què han intervingut algunes de les autores del monogràfic, s'ha parlat sobre la tasca que porten a terme entitats i organismes amb l'objectiu de donar refugi físic i emocional als animals.
En l'acte, hi han participat Albert Piñeira, vicepresident segon i diputat delegat de Cultura de la Diputació de Girona; Magda Pujol, periodista i vicepresidenta de Lex Ànima; Esther Callol, presidenta de l'Associació Galgos 112; Bàrbara Julbe, periodista i escriptora, coordinadora del dossier, i Gerard Bagué, director de la Revista de Girona.
La periodista i escriptora Bàrbara Julbe ha coordinat el dossier, en el qual sis periodistes analitzen les intervencions i accions que s'estan duent a terme des de diferents àmbits per tal de dignificar i acollir animals que han estat maltractats, que estan en situació de risc o que necessiten atenció i protecció especials. En el dossier s'explica la feina imprescindible que cases d'acollida, refugis, entitats protectores, santuaris, fundacions o residències canines i felines fan en aquest àmbit, així com el nou rol dels parcs d'animals, objecte de crítiques d'alguns sectors animalistes i proteccionistes.
Julbe destaca en el seu text un dels avenços principals en el reconeixement dels drets dels animals, ja traslladat al pla legislatiu: "Els animals de companyia, per fi, han deixat de ser coses per ser el que són: éssers vius dotats de sensibilitat".
A l'editorial, el director de la Revista de Girona, Gerard Bagué, recorda que s'ha avançat molt en la protecció dels animals, però queda molt camí per recórrer "entre la utopia animalista en què ningú se servirà dels animals [...] i la lentitud d'implementar canvis legislatius per al benestar animal que semblen lògics".
Altres temes d'aquest número de la Revista de Girona
En aquest número es publica una entrevista de la mateixa Bàrbara Julbe a Alba Alfageme, psicòloga especialitzada en victimologia i violència sexual, que explica com planteja el treball amb les dones víctimes de violència sexual, el rol que tenen el patriarcat i el masclisme en la nostra societat i com el feminisme pot ajudar a canviar aquesta situació.
El reportatge està dedicat a les illes Medes, un indret de la costa gironina que ha esdevingut una de les destinacions principals per fer submarinisme. Aquesta activitat i el fet que les illes Medes siguin, pel seu ecosistema, una de les millors reserves naturals de la Mediterrània han contribuït a modificar el model turístic tradicional, desestacionalitzant-lo i dotant-lo de nous al·licients per atreure públics que no només busquen sol i platja.
A la secció d'història es pot llegir un interessant treball de recerca i reflexió de l'historiador Pere Bosch sobre la darrera visita del dictador a la ciutat de Girona, l'any 1970, i un article del també historiador Jordi Gallofré sobre les dues cares de la Guàrdia Civil davant l'aixecament militar feixista de l'any 1936, entre d'altres.
Finalment, clou aquest número un text de la filòsofa i escriptora Cristina Masanés sobre la figura i l'obra de Fina Miralles, l'artista sabadellenca amant de la natura, resident a Cadaqués des de l'any 1999, que va ser redescoberta a principis d'aquest segle a partir de les seves intervencions performatives.