Catalunya desplegarà “sense demora” les accions proposades en la cimera contra la sequera i destinarà 50 milions d'euros a obres urgents dels ens locals

El Govern de Catalunya "assumeix com a compromisos propis" les accions que figuraven en la proposta d'acord de la cimera contra la sequera celebrada divendres i les desplegarà "sense demora", tot i no haver pogut arribar a una entesa. La portaveu del Govern, Patrícia Plaja, ha explicat que l'Executiu habilitarà una partida extraordinària dels pressupostos i se centrarà a incrementar el suport econòmic al món local i accelerar la planificació en infraestructures

A més, en una mostra clara d'aquesta "escolta activa" de les necessitats dels diferents sectors, el Govern modificarà el Pla Especial de Sequera per tal de permetre que, coincidint amb els mesos de més calor, les piscines d'ús comunitari es puguin omplir per raons de salut pública.

"La manca d'acord que es va produir no condiciona, en cap cas, el compromís i la voluntat política del Govern per activar totes les mesures que estiguin al seu abast, com ha fet ja al llarg d'aquests 30 mesos que dura la sequera per a la millora i optimització de l'aigua", ha assegurat Plaja.

La portaveu ha remarcat que, tot i la complexitat de la situació, no ha calgut aplicar restriccions més severes perquè el Govern ha pres mesures com l'aportació d'aigua regenerada en grans quantitats, de manera que s'ha pogut endarrerir fins a mig any la situació d'excepcionalitat. De fet, en els pressupostos d'enguany ja s'havien activat 5 milions d'euros per a la regeneració d'aigua i 15 milions més en línies d'ajudes específiques per a la millora i distribució de l'aigua en alta, que ara s'amplien a 40. L'abastament en alta comprèn l'aigua que surt de les fonts d'origen (embassaments, rius, aqüífers, dessalinitzadores...) i és transportada fins als dipòsits municipals.

A més, el Govern garanteix 50 milions d'euros d'urgència perquè els ens locals puguin impulsar obres que millorin l'abastament d'aigua municipal en baixa, és a dir, en el tram que va des dels dipòsits municipals fins a l'usuari final.

La prioritat del Govern, ha explicat Plaja, és "ajudar econòmicament els municipis i acompanyar-los perquè duguin a terme totes les reformes o obres necessàries per millorar l'abastament als pobles i ciutats de Catalunya". Més enllà del suport econòmic, això inclou també posar-los totes les facilitats per millorar l'eficiència hidràulica als municipis, cosa que implica prioritzar els treballs de millora d'aquelles instal·lacions que, per exemple, tinguin fuites que comporten pèrdues d'aigua.

En l'àmbit de les infraestructures, el Govern prioritzarà les orientades a la garantia d'abastament ja incloses dins de la Planificació de l'Agència Catalana de l'Aigua. D'aquesta manera, avançarà la licitació del projecte i obra de l'ampliació de la dessalinitzadora de la Tordera a aquest primer semestre de 2023 i es licitarà en el termini de dos mesos la redacció del projecte definitiu de la nova dessalinitzadora a la zona de Cubelles.

En aquesta línia, en el termini d'un mes l'ACA finalitzarà el pla director d'aigües regenerades, que inclourà les instal·lacions existents, l'aigua produïda, les necessitats a curt i mitjà termini, i la dotació a les administracions locals per fer front a les despeses de posada en marxa. Finalment, s'incorporaran a la planificació de l'ACA les obres necessàries per fer front a la sequera pactades amb els operadors de la Xarxa Ter-Llobregat, que són dues estacions de tractament d'aigua potable (ETAP) al Besòs i les que faran possible la regeneració d'aigua a Sant Feliu de Llobregat.

A banda d'aquestes accions en matèria econòmica i d'infraestructures, el Govern també fomentarà la corresponsabilitat amb mesures com l'edició de guies per la bona gestió de l'aigua o el requeriment als grans consumidors d'aigua perquè adoptin mesures d'estalvi. A més, es publicarà el consum per municipis, dotacions i pèrdues per tal de garantir informació pública i prioritzar actuacions de millora en els municipis amb més consum. A aquests municipis, se'ls assistirà de manera tècnica per reduir consums, garantir subministraments i millorar l'eficiència de les xarxes d'abastament

Finalment, tal com es va comprometre, el Govern convocarà la Taula Nacional de l'aigua, el mes de juny, amb l'objectiu de vertebrar el Pacte Nacional per l'Aigua tenint present la biodiversitat i el benestar de les persones en el context de canvi climàtic.

Durant la reunió d'avui, el Govern també ha aprovat l'oferta d'ocupació pública ordinària d'aquest any, que recull més de 14.032 places. Entre aquestes s'inclouen les 7.900 que han de servir per reduir la reducció de la temporalitat estructural. Aquesta oferta, que es va presentar la setmana passada a les organitzacions sindicals en el marc de la Mesa General de Negociació dels Empleats i Empleades públics, és la més gran que s'ha fet en la darrera dècada.

Del total de les places de l'oferta, 6.211 corresponen a personal de l'Institut Català de la Salut; 3.988, a cossos docents, i 2.495, a personal d'administració i serveis. La resta es distribueixen entre el cos de Mossos d'Esquadra (893 places), el cos de Bombers (279 places), el cos d'Agents Rurals (100 places) i el personal d'administració penitenciària (66 places).

D'altra banda, el Govern ha aprovat també un acord pel qual adopta una moratòria en l'ús de tecnologies de cibervigilància dirigida. Aquest acord converteix Catalunya en el segon país del món, després dels Estats Units, que aplica mesures concretes contra programaris espia, en línia amb les repetides recomanacions de les Nacions Unides que advoquen per crear un marc normatiu sòlid per prevenir-ne l'impacte negatiu. L'Executiu aplicarà l'anomenada Declaració de Ginebra, una iniciativa impulsada pel mateix Govern amb l'ONG Access Now per avançar cap a la regulació internacional d'aquestes eines i que insta a implementar una moratòria en l'exportació, venda, transferència i ús d'aquestes eines fins que s'estableixin garanties rigoroses en matèria de drets humans. Costa Rica va ser el primer país a fer una crida perquè s'apliqués una moratòria en aquest àmbit.

Amb aquest acord, el Govern pretén contribuir des de Catalunya al debat global sobre la protecció dels drets humans en l'era digital davant d'un context en què les amenaces de ciberespionatge creixen, com demostra el ràpid augment de les vendes d'eines de cibervigilància selectiva, com Pegasus o Candiru, i escàndols com el del cas Catalangate. Diversos organismes internacionals han denunciat en repetides ocasions que, malgrat que les tecnologies digitals poden enfortir la democràcia i els drets humans, la manca de regulació i control i l'ús proliferant d'aquestes eines representa una vulneració clara de drets fonamentals, com el dret a l'honor o el dret a la intimitat.

Diversos organismes internacionals han denunciat en repetides ocasions que, malgrat que les tecnologies digitals poden enfortir la democràcia i els drets humans, la manca de regulació i control i l'ús proliferant d'aquestes eines representa una vulneració clara de drets fonamentals, com el dret a l'honor o el dret a la intimitat. El Consell d'Europa, l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans i un grup d'experts designat per l'ONU, entre d'altres, han advocat precisament per instaurar una moratòria en la venda i ús d'aquestes tecnologies fins que es creï un marc normatiu sòlid d'acord amb els estàndards internacionals en drets humans que en previngui l'impacte negatiu. Segons les Nacions Unides, el programari Pegasus s'utilitza almenys en 45 països en quatre continents, fora de qualsevol marc legal amb l'objectiu, entre d'altres, d'espiar l'oposició o la dissidència política.

També ha alertat dels riscos d'aquestes tecnologies el Govern dels Estats Units, que la setmana passada, de fet, va fer un pas més enllà i va emetre una ordre executiva per la qual prohibia per primer cop l'ús de programaris comercials de ciberespionatge que amenacin la seguretat nacional i els drets humans arreu del món. En el seu comunicat oficial, l'Administració Biden-Harris adverteix de l'ús que s'ha fet d'aquestes eines per vigilar selectivament ciutadans sense autorització legal no només per part de règims autoritaris, sinó també de governs democràtics. El Departament d'Estat dels Estats Units, de fet, ha destacat el Catalangate en el seu informe anual sobre drets humans del 2022, publicat aquest mes de març. El document recull les dades aportades per Citizen Lab i el perfil de les persones espiades en el marc del moviment independentista entre 2017 i 2020, i recorda que la llavors directora del CNI, Paz Esteban, hauria reconegut en seu parlamentària que el Centre havia accedit als mòbils de 18 líders independentistes, al·legant que disposava de les autoritzacions judicials necessàries per fer-ho.

Finalment, el Govern ha nomenat Anna Vives Tarrés com a delegada del Govern a Andorra. Especialista en els àmbits social i de la comunicació i amb experiència en projectes internacionals, serà la primera representant del Govern al país pirinenc. Amb l'obertura de les delegacions a Andorra, el Brasil i Japó, el Govern ja compta amb ja compta amb 20 representants a l'exterior, repartides entre Europa (onze), Amèrica (quatre), Àfrica (tres) i Àsia (dues).