El Govern concedeix la Creu de Sant Jordi a Agustí Villaronga a títol pòstum i a Julieta Serrano, Jordi Cuixart, Jaume Sisa i Sopa de Cabra entre d'altres

El Consell Executiu ha aprovat el nom de les vint persones i deu entitats que enguany rebran la Creu de Sant Jordi, un dels màxims guardons atorgats per la Generalitat de Catalunya. "A totes elles, se'ls reconeix prestar o haver prestat serveis destacats a Catalunya en la defensa de la seva identitat o en el pla cívic i cultural", ha subratllat la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, durant la roda de premsa setmanal. A banda de la paritat de gènere, la selecció de persones guardonades "també reflecteix la diversitat de camps en què treballen les persones i les entitats distingides amb les Creus, així com la representació territorial" ha dit Plaja, que també ha informat que l'acte de lliurament dels guardons tindrà lloc a principis del mes de juliol.

Una de les creus d'aquest any es lliurarà a títol pòstum al cineasta Agustí Villaronga Riutort, per la seva prolífica carrera de gairebé cinquanta anys durant la qual va dirigir una vintena de pel·lícules. En l'àmbit del cinema i del teatre, també es distingeix l'actriu Julieta Serrano Moreno, que va començar la seva carrera a la dècada dels 50 i que encara segueix en actiu.

En el món de la música, es reconeix el mèrit i talent del cantautor Jaume Sisa Mestre, un dels membres més destacats del moviment del rock català, i a la música Carme Valls Farrà, creadora de la Coral Shalom de Lleida i impulsora del Festival Internacional "Musiquem Lleida". Dins l'àmbit de les belles arts, rebran el guardó el pintor i escultor alcoià Antoni Miró Bravo, el pintor català Joan-Pere Viladecans, l'advocat, escriptor i mecenes Antoni Gelonch Viladegut i l'artesana ceramista Josefina Vilajosana Carné.

Es reconeix, a més, la tasca feta com a empresari i activista social a Jordi Cuixart i Navarro, a Maria "Vicki" Bernadet Rius, figura destacada en la lluita contra l'abús sexual a menors, a Custòdia Moreno Rivera, infermera, activista i líder veïnal i a Bombo N'Dir, integradora Social, mediadora i agent de Salut Comunitària. Pel seu compromís social també es reconeix la tasca d'Ignasi Garcia Clavel, president de la Fundació Escoles Parroquials, president del patronat de Sant Felip Neri i membre de la Casa de la Misericòrdia de Barcelona.

La llista de personalitats la completen l'escriptora i bibliotecària Maria Zoraida Burgos Matheu, l'acadèmica i investigadora Dolors Bramon Planas, la psiquiatra Edelmira Domènech Llaberia, l'excombatent de la Guerra Civil Miquel Morera Darbra, l'esportista Francesc Buscató Durlan, l'armadora i remenadora Joana Costa Benaiges i l'arqueòleg Xavier Nieto Prieto.

El Govern també ha acordat atorgar la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, en forma de placa, al Festival Sonar, al grup gironí Sopa de Cabra, la Fundació Tot Raval, la Fundació privada Vozes, la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC), el Casino del Centre de l'Hospitalet de Llobregat, la Coral Progrés Palamós, L'Estaquirot Teatre, el Casino recreatiu i instructiu d'Amposta i els Raiers Coll de Nargó.

D'altra banda, el Govern s'ha pronunciat en relació al recent posicionament emès pel Tribunal Constitucional (TC) sobre la segregació per sexes als centres educatius i demanarà, un cop sigui pública la sentència, la retirada de les mesures cautelars que va concedir el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) als centres educatius perquè puguin segregar el seu alumnat per gènere mantenint el concert educatiu. Ho farà tant bon punt pugui analitzar la sentència en què el TC, previsiblement, avalarà jurídicament la prohibició de destinar-hi recursos públics. Concretament, el TC, segons la nota informativa publicada, descartarà que "tots els models educatius hagin de percebre ajuts" ni que existeixi un "dret subjectiu a la prestació pública".

En aquest sentit Plaja ha explicat que "segons les informacions publicades, el Tribunal Constitucional donarà la raó a la Generalitat acceptant que els centres educatius que encara avui separen els seus alumnes en funció de si són nens o nenes, no han de rebre ajudes públiques". Aquests centres "no afavoreixen ni la inclusió ni la convivència i en canvi alimenten el sexisme i els prejudicis de gènere que tantíssim ens està costant com a societat de combatre".

La portaveu ha recordat que el Govern "ha defensat des del primer dia que no compartim aquest model educatiu i que per tant no destinaríem voluntàriament ni un euro públic a aquest tipus de centres, que si algú creu que han de continuar existint s'han de finançar amb diners privats però no amb els de totes les catalanes i els catalans". El Govern considera que ha quedat apuntalada la decisió del Departament d'Educació, del passat març de 2022, de no renovar els concerts educatius de segon cicle d'educació infantil i d'ESO als centres que, previ requeriment, no comuniquessin la seva intenció de deixar de separar l'alumnat per raó de gènere.

Per la seva banda, l'Oficina d'Igualtat de Tracte i No-discriminació de la Generalitat de Catalunya ha imposat a Hazte Oír una sanció de 20.000 euros després de constatar que l'organització d'extrema dreta va cometre una infracció de caràcter greu prevista a l'article 43.5 de la Llei 19/2020, del 30 de desembre, d'igualtat de tracte i no-discriminació. La resolució fa referència a la posada en circulació a Barcelona, el passat 10 de novembre, d'un autobús amb missatges discriminatoris impresos en el cos exterior del vehicle.

Plaja ha especificat que "s'ha considerat provat que els missatges tenien l'objectiu d'anul·lar o menyscabar el gaudi o l'exercici en condicions d'igualtat del dret a l'autonomia personal per motiu de la identitat sexual o de gènere". Igualment, la resolució estableix que els missatges impresos a l'autobús pretenien atemptar contra la dignitat de les persones trans* i no-binàries, negar "la seva existència, identitat i realitats, sobretot en el marc de la seva infància i adolescència" i contribuir a "crear un clima discriminatori, de rebuig i menyspreu cap a aquest col·lectiu de persones".

A més de la multa econòmica, la resolució prohibeix a Hazte Oír la possibilitat de rebre ajuts o subvencions públiques durant cinc mesos, i la prohibició de contractar amb l'Administració de la Generalitat i amb els organismes i ens públics que en depenen durant el mateix període.

La resolució, notificada aquest dimarts a l'organització afectada, representa la primera sanció imposada per l'Oficina d'Igualtat de Tracte i No-discriminació del Departament d'Igualtat i Feminismes. D'aquesta manera, es posa fi a l'expedient sancionador iniciat per l'Oficina el 10 de novembre, que incloïa les mesures cautelars que van permetre identificar, immobilitzar i retirar de la via pública l'autobús transfòbic. La portaveu ha recordat que el Govern "ha insistit des del primer dia de legislatura en què les lleis d'igualtat no són recomanacions" i que aquesta sanció n'és un exemple ja que "el discurs d'odi no té cabuda a Catalunya".

El Govern també ha analitzat un informe elaborat pel Departament d'Igualtat i Feminismes que recull que tant el Consell Executiu com el conjunt d'alts càrrecs tenen una composició paritària. En concret, el Consell Executiu està format per 15 membres, 8 homes i 7 dones; aquestes últimes representen, doncs, el 47% de les persones que integren el Govern.

Pel que fa als alts càrrecs, en l'actualitat estan distribuïts entre 92 dones i 87 homes. Per tant, les dones representen el 51% dels alts càrrecs, és a dir, les persones que ocupen llocs de direcció política a l'Administració Pública (president de la Generalitat, secretaris o secretàries generals, secretaris o secretàries sectorials i altres càrrecs assimilats, delegats o delegades territorials, directors o directores generals, directors o directores de serveis i altres càrrecs assimilats a alts càrrecs).