El Govern aprova el full de ruta per la transició energètica de Catalunya fins el 2050

El conseller d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, David Mascort i Subiranas, i la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, han informat en roda de premsa al Palau de la Generalitat dels acords que ha adoptat el Consell Executiu a la reunió d'aquest matí.

El Govern està fent tot el que està al seu abast per aturar les conseqüències del canvi climàtic. Avui s'ha aprovat la Prospectiva Energètica de Catalunya 2050, la PROENCAT 2050. És el document que orienta la transició energètica del país cap a la neutralitat climàtica del sistema energètic català. L'estudi assegura que aquest repte és possible si s'apliquen de forma intensiva un conjunt d'estratègies destinades a transformar la totalitat de l'àmbit de l'energia, des de la demanda d'energia final fins a la generació d'energia elèctrica passant pel paper que hi tenen els ciutadans. S'estima que la descarbonització del sistema energètic català requerirà la inversió de 84.361 milions d'euros. L'anàlisi calcula que caldrà instal·lar 12.000 MW renovables nous fins l'any 2030 i 58.400 MW fins l'any 2050 per assolir un sistema elèctric totalment descarbonitzat, xifra que requerirà l'ocupació del 2,5% del territori per a usos energètics.

El conseller David Mascort i Subiranas ha explicat que la PROENCAT 2050 analitza l'actual context normatiu i conclou que "la descarbonització és possible" i per a fer-ho identifica 20 estratègies que "cal desenvolupar amb la màxima intensitat per aconseguir-ho". Pel titular d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, el document aprovat avui és "molt clar" i afirma que "la transició energètica no consisteix només en substituir energies d'origen fòssil per energies renovables sinó que es tracta de consumir menys energia i d'aprofitar millor la que consumim; aconseguir cobrir al màxim la demanda d'energia que necessitem amb energies renovables; electrificar tant la demanda com sigui possible perquè és més eficient i redueix les emissions contaminants; i posar les persones al centre i aconseguir que la factura dels nostres ciutadans i ciutadans sigui menor".

En la PROENCAT 2050 la dependència energètica de l'exterior es redueix del 93,8% al 7,9%, sense comptar els usos no energètics de l'energia. En termes econòmics, aquesta reducció de la dependència energètica implicarà passar d'una despesa de 8.700 milions d'euros anuals a 650 milions d'euros anuals, ha detallat el conseller. A partir dels objectius energètics i ambientals establerts per la Unió Europea i del marc normatiu vigent, la Prospectiva fa una modelització de l'evolució del consum i de la producció d'energia al país, que es tradueix en una previsió numèrica de la demanda i de l'oferta energètica i del seu impacte econòmic, social i mediambiental. El document també planteja les estratègies que s'han d'aplicar per assolir la descarbonització del sistema energètic.

Durant la roda de premsa, la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, ha donat la benvinguda a les noves conselleres i conseller i ha agraït la tasca dels tres consellers que han donat el relleu i que "han desbrossat el camí i posat les bases de les transformacions en cada un dels seus àmbits". "Catalunya avança, i ho fa com feia molts anys que no ho havia fet perquè en només dos anys estem canviant inèrcies, posant les institucions al servei de la gent d'aquest país i posant les bases de la Catalunya del futur, que no pot ser altre que ser de nou avantguarda del sud d'Europa, a la vegada que treballem per aconseguir ser una nova República independent dins la comunitat europea" ha dit Plaja.

La portaveu del Govern ha explicat que s'ha avançat en educació, posant més mestres que mai abans i fent transformacions estructurals com l'avançament del calendari escolar, la gratuïtat de l'I2, acabar amb les escoles que segreguen per sexes o la reducció de ràtios a les escoles. També s'ha introduït al sistema la xifra més alta de la història en personal sanitari, amb un augment de més de 20.000 en els darrers 3 anys. S'ha accelerat la transició energètica del país cap a les renovables després d'una dècada perduda per fer de Catalunya un país amb energia neta i apostant de manera decidida per la sobirania energètica. S'ha creat una energètica pública per transformar el sector i s'està desenvolupant un nou model de seguretat, feminitzant el cos i fent de la proximitat un dels eixos del nou model. També s'està canviant de paradigma en el sector de l'habitatge amb el control del preu del lloguer o la introducció de 10.000 nous pisos públics per a lloguer social, entre moltes altres coses.

"El Govern està implementant les quatre transformacions que ens vam comprometre des de l'inici, avançant. Ara l'Executiu es reforça per afrontar la segona part del seu mandat amb energies renovades i estar preparat per poder culminar la legislatura, que està previst que acabi el febrer de 2025, amb tota la feina anunciada i enllestida" ha assegurat Patrícia Plaja.

El Govern ha aprovat també el Pla estratègic d'acció exterior i de relacions amb la Unió Europea 2023-2026, un document clau per a l'acció exterior catalana, perquè en defineix les prioritats i les grans línies estratègiques per als pròxims tres anys. Un document coordinat pel Departament d'Acció Exterior, però consensuat entre tots els departaments del Govern, i que s'ha elaborat també a partir de les aportacions d'altres organismes, entitats locals i la societat civil. L'Acció Exterior ha estat una de les prioritats dels primers dos anys de legislatura i ara el pla estratègic busca donar-li un nou impuls: intensificar la presència institucional de Catalunya al món, les aliances i consolidar les relacions ja existents.

D'altra banda, el Consell Executiu ha aprovat la contractació temporal de 74 professionals de perfil tècnic per reorganitzar i modernitzar la feina que es fa des del Departament de Drets Socials. Es tracta de proveir el departament del personal necessari per dur a terme mapes de processos de gestió i facilitar l'elaboració del mapa del talent de l'organització per tal d'assegurar l'èxit del pla de transformació digital i organitzatiu en què està immers el departament i, especialment, per garantir el relleu generacional. El pla s'iniciarà el proper 1 de juliol i tindrà una durada de 3 anys i té per objectius reduir a la meitat les llistes d'espera de dependència; disminuir el temps de tramitació de la Renda Garantida i totes les altres prestacions i oferir-les proactivament,; homogeneïtzar els sistemes d'informació de tots els serveis socials; o millorar el seguiment de la infància en risc, entre d'altres.