Barcelona lliura la Medalla d'Or al Mèrit Cultural, a títol pòstum, a Francisco Ibáñez

Aquesta tarda, l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni ha presidit a la Biblioteca Gabriel García Márquez l'acte de lliurament de la Medalla d'Or al Mèrit Cultural, a títol pòstum, al dibuixant Francisco Ibáñez. L'acte, conduït per l'actor Carlos Areces, ha comptat amb l'assistència de la seva vídua, Remedios Solera Sánchez, la seva filla, Núria Ibáñez Solera, així com altres familiars. La glosa del dibuixant l'han fet el divulgador de tebeos Toni Guiral, el dibuixant José Luis Martín, i la directora literària de Bruguera i de B de blok, Isabel Sbert.

La decisió de concedir la màxima distinció de la ciutat en l'àmbit cultural a Francisco Ibáñez va ser presa en sessió plenària el mes de febrer de l'any passat. Per raons de salut del dibuixant l'acte de lliurament es va suspendre en diverses ocasions, fins que malauradament s'ha hagut d'organitzar de manera pòstuma. L'espai escollit per a l'homenatge té una significació especial, ja que la Biblioteca Gabriel García Márquez té un fons dedicat a l'obra d'Ibáñez, que era veí del barri i va assistir a la inauguració de l'equipament.

Durant l'acte, l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni ha destacat que "pocs creadors han estat capaços, com en Francisco Ibáñez, de fer-nos compartir imaginació i memòria". Ha ressaltat que "els seus personatges, dibuixats amb intel·ligència i amor, son únics i irrepetibles per una raó: Ibáñez va ser capaç de reflectir la nostra manera de ser. Les nostres virtuts i també els nostres defectes. Perquè ningú és perfecte i és la imperfecció el que ens fa persones".

L'alcalde ha recordat que, com deia Francisco Ibáñez, "La vida sense humor, no seria vida" i l'ha agraït fer de Barcelona la capital del còmic i "regalar-nos tants somriures, tantes historietes i tants personatges amb les quals identificar-nos i alhora fer-nos volar més enllà de qualsevol frontera".

Francisco Ibáñez (Barcelona, 1936-2023) va començar a desenvolupar des de molt jove una gran afició pels còmics i el dibuix. La primera publicació d'un dibuix seu va arribar quan només tenia onze anys, a la revista , Chicos, tot i que va estudiar comptabilitat i peritatge mercantil i la seva primera feina va estar lligada al món de la banca. Aviat la va començar a compaginar amb les seves col·laboracions a revistes com Nicolás, Chicolino, Picolín, Liliput o La Risa, amb tires, acudits, sèries humorístiques, creant personatges propis o donant continuïtat a creacions d'altres autors.

El 1957 va decidir dedicar-se a temps complet a la creació d'històries i va abandonar la feina al banc. Aquell mateix any va començar a col·laborar amb l'editorial Bruguera. El gener de 1958 es va publicar la primera sèrie de Mortadel·lo i Filemó a la revista Pulgarcito, els seus personatges més icònics. Entre 1957 i 1963 comença una etapa on anirà fixant el seu estil propi dins de Bruguera, creant infinitat de personatges i adaptant algunes de les seves millors sèries per a les diferents revistes i tebeos de l'editorial: La familia Trapisonda (Pulgarcito, 1958); 13, Rue del Percebe (Tío Vivo, 1961); El botones Sacarino (El DDT, 1963); Rompetechos (Tío Vivo, 1964) o Pepe Gotera y Otilio (Tío Vivo, 1966). Al llarg de la seva dilatada trajectòria, Ibáñez va acumular més de 100 milions d'àlbums venuts i es va guanyar l'estima de vàries generacions de col·legues, que el consideren un mestre, i de legions d'admiradors de totes les edats.