El Museu d'Història de Girona rep el primer micròfon de Ràdio Girona per on es llegien els comunicats durant la Guerra Civil

El Museu d'Història de Girona ha rebut aquest matí el primer micròfon de Ràdio Girona. La peça s'ubicarà a l'espai museístic dedicat a explicar la història de la ràdio local. Avui al matí ha tingut lloc l'acte coincidint amb el Dia Mundial de la Ràdio, amb la celebració del centenari de la ràdio a Catalunya i amb els 100 anys de les primeres emissions regulars de Ràdio Barcelona EAJ-1, la primera emissora que va emetre a Catalunya i a l'Estat. La donació ha comptat amb la participació de l'alcalde de Girona, Lluc Salellas i Vilar; el tinent d'alcaldia i regidor de Cultura de l'Ajuntament de Girona, Quim Ayats i Bartrina; la directora del Museu d'Història de Girona, Sílvia Planas Marcé, i la directora de Ràdio Girona-Cadena SER, Carme Martínez i Palomé.

"Poder ampliar la col·lecció del Museu d'Història amb una peça tan simbòlica com aquest micròfon és tot un orgull. Des de l'Ajuntament estem molt agraïts a Ràdio Girona per aquesta donació i confiem que per molts anys més la ràdio segueixi sent un mitjà estretament vinculat a la ciutat de Girona", ha afirmat l'alcalde de Girona, Lluc Salellas i Vilar.

"Des dels seus inicis, Ràdio Girona s'ha fet present en els esdeveniments més rellevants de la política, l'economia, la cultura i l'esport i s'ha guanyat, dia rere dia, un lloc de privilegi en l'horitzó històric i sentimental de la gent de Girona. I ha ofert dècades d'informació i d'opinió, d'entreteniment i de companyia, de ressò de la vida cívica i de servei a la col·lectivitat", ha explicat el tinent d'alcaldia Quim Ayats i Bartrina.

"Aquí EJ 38. Aquí, Ràdio Girona". El 10 de desembre de 1933 i amb aquestes paraules, pronunciades per una jove locutora de nom Paquita Boris (que més tard va ser coneguda com a Francina Boris), van començar les emissions regulars de Ràdio Girona EAJ 38, nom que tenia en els seus inicis. El micròfon des d'on es van emetre els primers minuts de ràdio ara ha estat donat per l'emissora al Museu d'Història de Girona.

Es tracta d'un micròfon octogonal de grànuls de carbó que es va fabricar durant els anys 1920 i 1930. Inicialment, aquests aparells es feien servir per a la telefonia, però van ser millorats tecnològicament per fer-los servir a les emissores de ràdio que aleshores naixien arreu del món. Es conserven molt pocs micròfons originals de disseny octogonal. Ràdio Girona va arribar a tenir-ne quatre, dels quals l'emissora només n'ha conservat un.

Per aquest micròfon va parlar el president de la Generalitat de Catalunya Lluís Companys durant les seves visites a la ciutat. El 30 de gener de 1939, el president del govern espanyol, Juan Negrín, que estava a Girona, va parlar a través d'aquest micròfon de Ràdio Girona propugnant la resistència. Per aquest mateix aparell, Carles Rahola va pronunciar les seves populars conferències setmanals, que també feien Miquel de Palol, Prudenci Bertrana, Joaquim Pla i Cargol i els polítics i intel·lectuals gironins de l'època. La locutora de Ràdio Girona, Maria Lluïsa Figa, el feia servir diàriament per llegir els comunicats de guerra del Comissariat de la Generalitat durant la Guerra Civil i per fer les crides de socors i les sol·licituds de notícies sobre les persones desaparegudes.

A finals dels anys 30, aquests micròfons van ser substituïts per altres de més moderns i menys sorollosos. Tanmateix, a Ràdio Girona encara els van mantenir per fer transmissions esportives d'hoquei i de futbol durant els anys 40.

Des del seu inici, l'emissora forma part de la Ràdio Associació de Catalunya i, per decret del president Francesc Macià, estava autoritzada a emetre 24 hores en català. Va començar sent pública i amb unes idees molt clares segons va recollir el diari L'Autonomista de la família Rahola: "Ràdio Girona no permetrà que pel seu micròfon puguin ferir-se sentiments ni ideologies. Els seus espais radiaran tot el que escaigui, mentre no depassi els límits de la moral i del bon gust. Col·laborarem en tots aquells actes que responguin a una necessitat col·lectiva i ens abstindrem de prendre part en tots aquells altres que tinguin un interès de partit, de cleda, de sector o d'estament".

Després de la guerra va ser intervinguda passant a formar part de Ràdio Espanya. Durant aquests 90 anys de vida, Ràdio Girona ha estat propietat de diferents operadors, fins que l'any 1989 i, fins a l'actualitat, es va integrar a la Cadena SER.

Els primers estudis provisionals estaven situats al número 6 del carrer de Bonaventura Carreras i Peralta, a l'edifici de l'Ateneu, però de seguida es va traslladar uns metres més amunt, al número 8 del carrer de la Força (a l'actual Museu d'Història dels Jueus), on va estar gairebé 45 anys. Actualment, Ràdio Girona emet des d'uns moderns estudis situats al número 2 de la plaça de Josep Pla.

El micròfon que ha estat cedit al Museu es podrà veure durant tot el mes de març en una de les vitrines de l'entrada de l'equipament. Posteriorment, s'ubicarà al lloc que li correspon dins l'espai que relata la trajectòria històrica de la ràdio a la ciutat. En aquest indret es poden trobar altres elements de la primera emissora de Ràdio Girona juntament amb una selecció molt important d'aparells de ràdio de la col·lecció cedida al Museu per Jaume Pol, el 1993.