Enginyera de Telecomunicació per la Universitat Politècnica de Madrid (UPM) i doctora en Arts i Ciències dels Mitjans de Comunicació pel Massachusetts Institute of Technology (MIT), Oliver ha centrat la seva recerca en la modelització del comportament humà individual i agregat mitjançant tècniques d'aprenentatge automàtic i la creació de sistemes intel•ligents i interactius, tot abastant diverses àrees d'impacte social, inclosa la salut i el benestar, la inclusió financera i els desastres naturals.
La guardonada, entre d'altres càrrec dins del sector de les telecomunicacions, ha estat directora científica de Telefónica R&D; directora científica i de Ciència de dades de Vodafone Group (Regne Unit), i cofundadora i vicepresidenta de ELLIS, The European Laboratory for Learning and Intelligent Systems (Alemanya). És una apassionada de la divulgació científica i tecnològica, amb centenars d'aparicions mediàtiques, estant activament compromesa amb l'atracció de talent jove –i especialment de dones– cap a l'enginyeria i la informàtica. Durant la pandèmia de la Covid-19, va ser comissionada de la Presidència de la Generalitat Valenciana per a l'Estratègia Valenciana en IA, i especialment per a la coordinació de la ciència de dades per a lluitar contra la Covid-19.
"El quart tinent d'alcaldia de l'Ajuntament de Barcelona i màxim responsable del Departament de Ciència i Universitats, Jordi Valls, ha subratllat "la importància de consolidar el premi europeu Hipàtia amb l'inici d'aquest segon trienni, i fer-ho premiant la doctora Núria Oliver, referent mundial en l'ús de la intel·ligència artificial a diferents àmbits que comparteixen un objectiu comú: utilitzar el potencial de la intel·ligència artificial per millorar la qualitat de vida de les persones".
Nuria Oliver rebrà el guardó el proper 4 de març, en un acte institucional presidit per l'alcalde Jaume Collboni al Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona. La premiada pronunciarà una conferència sobre la seva trajectòria i fites que han estat motiu del seu reconeixement, sota el títol "Towards a Socially Sustainable Artificial Intelligence".
El Premi Hipàtia
El Premi Hipàtia es posà en marxa el 2018 com a una de les accions del primer Pla Barcelona Ciència. el seu objectiu és visibilitzar la recerca d'excel•lència que es fa a Europa i donar un impuls a la ciutat de Barcelona com a capital europea de la ciència i el coneixement.
Aquesta convocatòria, corresponent a l'any 2023, ha premiat una investigadora del camp de la Ciència i la Tecnologia, iniciant un nou cicle triennal que tindrà continuïtat els propers 2 anys, guardonant successivament una persona provinent del camp de les Ciències de la Vida i de la Salut (2024) i del camp de les Humanitats i Ciències Socials (2025). En la primera edició (2018; Ciència i Tecnologia), el premi Hipàtia s'atorgà al matemàtic László Lovász; en la segona (2019-2020; Ciències de la Vida i de la Salut), a la viròloga Ilaria Capua; i en la tercera edició (2021; Humanitats i Ciències Socials), el guardó el va rebre la filòsofa de la ciència Nancy Cartwright.
Academia Europaea-Barcelona Knowledge Hub
L'Acadèmia Europaea és una associació internacional no governamental amb més de 5000 membres, on s'inclouen més de 80 Premis Nobel, que promou la recerca i l'educació en totes les àrees del coneixement. L'Academia Europaea opera a través d'una xarxa de centres de coneixement regionals, d'entre els quals, el Barcelona Knowledge Hub abasta les regions mediterrànies i del sud d'Europa. El BKH fou posat en marxa el 2013 i s'ubica actualment en la seu de la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació. La seva activitat discorre entre cinc línies estratègiques: el foment del diàleg científic interdisciplinari, la participació ciutadana, l'exploració de les sinergies entre ciència i art, la visibilització de l'ecosistema de recerca català en el context internacional, i el reconeixement a l'excel·lència acadèmica, on s'emmarca el Premi Europeu de Ciència Hipàtia.