Acte institucional unitari amb motiu del 25N, Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència envers les Dones

Aquest matí ha tingut lloc l'acte institucional de commemoració del Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència envers les Dones, que ha comptat amb la presència de l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni; la tinenta d'alcaldia de Drets Socials, Cultura, Educació i Cicles de Vida, Maria Eugènia Gay; la regidora de Feminismes, Igualtat i Memòria Democràtica, Raquel Gil; regidors i regidores i diferents membres dels grups municipals. També hi ha assistit el president de la Generalitat de Catalunya, Salvador Illa; la consellera d'Igualtat i Feminismes, Eva Menor; el president del Parlament de Catalunya, Josep Rull, i la presidenta de la Diputació de Barcelona, Lluïsa Moret entre molts altres representants de les administracions i entitats.

L'acte ha començat amb un minut de silenci en record a les dones assassinades per violència masclista, seguidament s'ha procedit a la lectura de la declaració unitària a càrrec la periodista i escriptora Julia Bertran i ha finalitzat amb l'actuació musical de la coral Sant Medir.

La Declaració institucional del 25 de novembre enguany recorda que el patriarcat no entén de fronteres, les violències masclistes es perpetuen arreu del món i n'augmenta la virulència en guerres i conflictes armats. D'aquí que el manifest vol expressar el compromís institucional amb la lluita feminista i visibilitzar i reconèixer les violències masclistes com una qüestió estructural que atempta contra els drets humans. Denuncia "totes les formes de violència masclista que pateixen les dones pel sol fet de ser-ho. Una lluita que arreu del món i a casa nostra genera aliances i resistències davant les amenaces de retrocés dels drets de les dones en un context de reacció patriarcal davant els avenços del moviment feminista."

El text de la declaració reconeix la necessitat de trencar estereotips, i deixar clar que "la violència masclista pot donar-se en l'àmbit de la parella o en la família, però també en l'àmbit laboral i social, entre altres. I que pot prendre moltes formes més enllà de la violència física, com és els cas de la violència psicològica, econòmica, obstètrica, sexual, digital i vicària, entre altres."

La declaració adverteix que 8 de cada 10 dones ha patit alguna forma de violència masclista al llarg de la seva vida, i el 65,2% alguna forma de violència sexual, la més comuna i que afecta encara amb més freqüència les joves. Un 19,3% de les dones responen que han patit una agressió a l'espai públic, i un 2,6% al transport públic.

Davant aquestes xifres, la regidora de Feminismes, Igualtat i Memòria Democràtica, Raquel Gil ha assenyalat que les violències masclistes a l'espai públic són una de les expressions més greus de la desigualtat de gènere "no podem quedar-nos impassibles davant d'això. Si algú pensés que qualsevol col•lectiu de ciutadans, 8 de cada 10, pateixen violència sistemàticament, que la pateixen a casa seva, també als entorns de feina, també al carrer, i que això es normalitza, ens posaríem les mans al cap."

Gràcies a la lluita feminista, ha afegit Gil, "hem après que el que passa a l'espai privat és públic, és col·lectiu i ens interpel·la a tots. Però també el que passa a l'espai públic. Perquè si les dones no poden sortir als carrers, no poden utilitzar les places, no poden utilitzar els equipaments, això vol dir que les estem mantenint fora de totes les esferes que normalitzen la seva vida com a ciutadanes."

El manifest demana la implicació de tothom per ser agents de canvi i per aconseguir espais lliures i segurs. El text apel·la a trencar els silencis i a tenir les alertes activades per prevenir, detectar i reparar les violències a l'espai públic. Però per a eradicar les violències calen canvis culturals profunds que posin fi al sistema patriarcal que continua atemptant cada dia contra els drets de les dones i que proporcionin un sistema de valors basat en el respecte, la igualtat i l'empoderament de les dones.

Tot i reconèixer els important avenços, davant una problemàtica tan estructural i complexa, les institucions es marquen com a compromisos:

El document és consensuat per l'Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona, la Diputació de Lleida, la Diputació de Girona, la Diputació de Tarragona, l'Associació Catalana de Municipis, la Federació de Municipis de Catalunya, l'Associació de Micropobles de Catalunya i la Delegació del Govern a Catalunya.