Unes 1.200 persones han participat en el primer Congrés de Benestar Emocional de Girona, que va tenir lloc a la ciutat els dies 20 i 21 de gener. Es tracta d'un congrés pioner en el sector i que, al llarg de dos dies, ha reunit persones expertes de talla nacional tant en l'àmbit del suïcidi i el dol com de l'addicció als telèfons mòbils per part del jovent, dues temàtiques que han tingut una molt bona acollida entre els i les assistents. L'Ajuntament de Girona i la Fira de Girona han valorat molt positivament l'esdeveniment i l'han qualificat "d'èxit", tant per les xifres d'assistència com per la qualitat del programa. Per aquest motiu, les dues organitzacions ja treballen per poder-ne celebrar una segona edició de cara a l'any 2026.
"Des de Fira de Girona estem molt satisfets d'haver incorporat en el calendari d'esdeveniments de la ciutat un congrés com aquest, sobre una temàtica que no tractàvem, que torna a posicionar la Fira i la nostra ciutat com a pioners. El primer Congrés de Benestar Emocional ha superat totes les expectatives que teníem inicialment", ha explicat la directora de la Fira de Girona, Coralí Cunyat i Badosa.
Per la seva banda, la vicealcaldessa i regidora de Promoció Econòmica i Serveis Jurídics de l'Ajuntament de Girona, Gemma Geis i Carreras, ha destacat que "des del consistori, estem emocionats de la gran acollida que ha tingut aquest primer congrés i, alhora, ens sentim molt interpel·lats pel que això suposa. Hem celebrat un congrés sobre una temàtica que generalment és tabú i hem aconseguit començar a trencar-lo, i l'elevada xifra de persones assistents ens fa concloure que hi ha molta gent que comparteix aquesta necessitat". "Si podem extreure una conclusió d'aquest congrés és que les persones demanen eines per afrontar situacions complexes en l'àmbit del benestar emocional i la salut mental, i des de l'Ajuntament de Girona estem fermament compromesos a continuar celebrant aquest congrés en el futur per contribuir-hi", ha afegit Geis.
Cal tenir en compte que, per valorar el grau de satisfacció de les persones assistents, durant el congrés l'empresa Emogg va registrar amb càmeres de vídeo les emocions expressades pel públic amb l'objectiu d'extreure conclusions sobre 9 variables en els nivells d'atenció, resposta emocional i experiència. En l'indicador de baixa energia, Emogg va detectar seriositat, tristor o melancolia, amb un grau d'atenció molt elevat per la temàtica que s'estava tractant (el suïcidi). Pel que fa a la serietat, es tracta d'un indicador que despunta quan la informació que s'està tractant ens afecta personalment. Segons l'empresa, en general són uns indicadors que incrementen en esdeveniments de l'àmbit de la salut, com seria el cas del Congrés de Benestar Emocional.
Aquest sistema ja es va aplicar com a prova pilot durant el concert solidari "De Girona al País Valencià", durant el qual es van detectar els següents sentiments: emoció i exaltació, eufòria i energia la major part del temps, i calma, atenció i reflexió en els moments de caire més polític.
A banda, també s'han utilitzat enquestes de satisfacció per valorar el congrés. Els primes resultats indiquen que hi ha molt interès en la celebració de futures edicions, amb moltes propostes de temes a tractar per part de les persones enquestades. A través de les enquestes, també s'han recollit demanda d'estratègies, eines i recursos pel benestar emocional.
Quant al públic, aquest ha estat divers, d'acord amb el caràcter divulgatiu i no científic del congrés. En aquest sentit, hi han assistit públics molt diferents, que van des de professionals de l'àmbit de la salut, treballadors i treballadores públics (un 55 %) i altres particulars interessats, estudiants i responsables polítics (un 45 %). Entre les persones assistents també hi ha hagut grups de dos centres educatius de la ciutat, el Centre d'Estudis i Formació Àurea i l'escola Maristes Girona. D'altra banda, cal destacar que un 40 % dels i les assistents no tenia formació específica en salut mental i benestar emocional, mentre que el 60 % restant, sí. Una altra xifra notable és que un 25 % del públic tenia més de 55 anys.
Com a aspectes a destacar, també cal remarcar que, arran de l'interès que ha despertat el congrés, el president del Parlament de Catalunya, Josep Rull i Andreu, ha demanat que es facin arribar a la cambra catalana les conclusions de l'esdeveniment amb la intenció de contribuir que s'hi tracti un tema tant rellevant com la salut mental i el benestar emocional. Sobre aquesta qüestió, el mateix Parlament ja hi havia començat a treballar amb anterioritat, i fins i tot va celebrar un ple monogràfic sobre la salut mental durant el mes de desembre del 2021. De fet, aquesta va ser una de les raons per les quals el govern municipal de Girona va decidir crear una regidoria específica de Benestar Emocional. La celebració d'aquest congrés és un dels 64 punts de l'acord de govern signats a l'inici de mandat.
El Congrés de Benestar Emocional de Girona seguirà fins a finals de març amb una programació paral·lela que complementarà les propostes principals de l'esdeveniment. Entre aquestes activitats hi ha tallers, xerrades, una exposició, una representació teatral i una activitat esportiva. Les inscripcions són gratuïtes però en alguns casos cal reservar plaça a través de l'agenda del web del Congrés, on també es pot consultar la resta d'informació de l'esdeveniment. Properament, també es podran veure en línia totes les ponències dels dies 20 i 21 de gener.