Un debat entre els alcaldes i alcaldesses dels últims anys obre el cicle “Girona, any 2100. Girona, 2.100 anys'

Un debat entre els alcaldes i alcaldesses des de la restauració de la democràcia fins a l'actualitat ha donat el tret de sortida al cicle "Girona, any 2100. Girona, 2.100 anys" aquest matí a l'Auditori de Girona. Lluc Salellas i Vilar, Marta Madrenas i Mir, Carles Puigdemont i Casamajó, Anna Pagans i Gruartmoner i Joaquim Nadal i Farreras han conversat al voltant del futur de la ciutat.

El col·loqui, moderat pels periodistes Berta Artigas i Saïd Sbai, s'ha centrat en cinc grans reptes de Girona: l'habitatge; el turisme; l'àrea urbana i la mobilitat; el canvi climàtic, i les projeccions demogràfiques i la identitat gironina.

"Treballar des d'una perspectiva d'àrea urbana és essencial. Quan plantegem polítiques avui ja ho hem de fer de forma cooperativa amb els municipis veïns, i aquí la mobilitat hi té un paper essencial. Millorar les línies d'autobús, fer aparcaments dissuasius o expandir la Girocleta són elements clau que s'han de treballar de forma conjunta. I al llarg del termini és imprescindible connectar-nos ferroviàriament amb els trens-tram d'Olot-Banyoles-Girona i el de la Costa Brava", ha destacat l'alcalde de Girona des del 2023 fins a l'actualitat, Lluc Salellas i Vilar.

"Girona és una ciutat molt atractiva que s'ha donat a conèixer arreu. El turisme de la ciutat està equilibrat i només caldria regular algunes qüestions que grinyolen", ha subratllat l'alcaldessa de Girona des del 2016 fins al 2023, Marta Madrenas i Mir.

"La població europea que tindrà més de 80 anys es doblarà en les properes dècades. Això és un repte demogràfic. Nosaltres no som els propietaris de la Girona del futur, en som els administradors, i per això ens pertoca assegurar un relleu generacional ben fet", ha assenyalat l'alcalde de Girona des del 2011 fins al 2016, Carles Puigdemont i Casamajó.

"L'habitatge de l'any 2100 l'ha de definir la demografia. Hem de saber de quina població estem parlant i, per tant, les necessitats que tindrà. Aquesta anàlisi ha de determinar les tipologies d'habitatge que es facin, que potser no seran les actuals", ha remarcat l'alcaldessa de Girona des del 2002 fins al 2011, Anna Pagans i Gruartmoner.

"L'emergència climàtica es reparteix de forma desigual al món. Hem de pensar globalment i actuar localment, però no podem perdre mai de vista que un sol home i un sol país poden deixar en res tota la feina que puguin fer 100 ciutats com Girona", ha afirmat l'alcalde de Girona des del 1979 fins al 2002, Joaquim Nadal i Farreras.

Més de 200 persones han assistit a l'acte, entre les quals hi havia regidors i regidores de l'equip de govern de l'Ajuntament de Girona i de l'oposició; la presidenta del Consell Comarcal del Gironès, Sònia Gràcia; el rector de la Universitat de Girona, Quim Salvi; el cronista de la ciutat, Joan Boadas; exregidors i exregidores del consistori i diversos representants de col·legis professionals, d'associacions de veïns i veïnes i d'entitats de la ciutat.

"Girona, any 2100. Girona, 2.100 anys" té com a objectiu commemorar el bimil·lenari de la fundació de la ciutat amb diverses activitats enfocades a donar a conèixer d'on venim per debatre i repensar com ha de ser la Girona del proper segle. Durant més de dotze mesos, s'han programat conferències, taules rodones i actes diversos per encarar i construir el futur des del passat.

La programació continuarà a partir de la primera setmana de febrer amb el cicle de debat "Girona: mirada 2100", que estarà coordinat per la geògrafa Isabel Salamaña i que ha comptat amb la col·laboració de l'Arxiu Municipal de Girona. Els dijous 6, 13, 20 i 27 de febrer, a les 18.30 h, tindran lloc al Saló de Descans del Teatre Municipal diverses taules rodones al voltant de la intel·ligència artificial, l'educació, el canvi demogràfic o l'ús dels béns comuns. Tota la informació es pot consultar al web www.girona.cat/2100

Com a curiositat, cal assenyalar que el debat de les alcaldies de la ciutat del 1979 fins al 2025 ha tingut lloc un 25 de gener, la mateixa data que el 1284 el rei Pere II va concedir a Girona la facultat d'autogovernar-se a través de l'anomenat Privilegi d'en Provençal. Aquest document es pot considerar l'acta fundacional de l'administració municipal de Girona, és a dir, la fundació de l'Ajuntament de la ciutat.