Els orígens del carnaval? Un estudi documenta les primeres celebracions estacionals al Brasil precolonial

Les poblacions precolonials del Brasil de fa més de dos mil anys ja celebraven una reunió estival anual en què gaudien d'un festí amb peix de temporada abundant i begudes alcohòliques, segons recull un estudi internacional de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB), la Universitat de York (Regne Unit) i la Universitat Federal de Pelotes (Brasil) que documenta les primeres festes populars al Brasil precolonial. Que potser ens trobem davant dels orígens del famós carnaval del Brasil?

Les ribes de la llacuna dos Patos, al Brasil, es caracteritzen per presentar uns monticles de terra assentats coneguts com a "cerritos", que van construir els avantpassats precolonials dels grups indígenes pampeans: els xarrues i els minuans. Després d'analitzar uns fragments de ceràmica de fa entre 2.300 i 1.200 anys que es van trobar en aquesta zona, un grup de recerca ha pogut identificar els primers indicis de producció de begudes alcohòliques a la regió. Mitjançant tècniques avançades d'anàlisi de la ceràmica, van aconseguir revelar rastres de begudes elaborades amb vegetals, probablement tubercles, blat de moro i palma. Altres fragments de ceràmica contenien proves de l'elaboració de receptes amb peix.

El descobriment reforça la creença que els pobles precolonials es reunien al voltant d'aquests monticles, que tenien un significat simbòlic o que, per exemple, podien ser enterraments, marcadors territorials o monuments. Allà hi feien celebracions i gaudien d'un festí amb una gran quantitat de peix estacional. Un estudi anterior en què es van analitzar isòtops d'antigues restes humanes desenterrades a la zona ja va indicar que les persones que vivien en aquest territori tenien dietes diverses, cosa que suggereix que la gent potser va viatjar a la llacuna des d'una altra regió.

L'autora principal de l'estudi, la Dra. Marjolein Admiraal, que va dur a terme la recerca al laboratori de bioarqueologia BioArCh de la Universitat de York, suggereix que les reunions estacionals a aquests monticles eren esdeveniments culturals importants que reunien comunitats disperses per explotar i celebrar el retorn de peixos migratoris, com ara la corvina, que probablement requeria un esforç col·lectiu per a la seva preparació. "Veiem exemples d'aquestes pràctiques arreu del món, sovint relacionades amb l'abundància estacional de certes espècies migratòries. Aquests esdeveniments brinden una oportunitat excel·lent per dur a terme activitats socials, com ara funerals i matrimonis, i tenen un gran significat cultural", afirma.

"Les nostres troballes, que es fonamenten en una combinació d'enfocaments biomoleculars i isotòpics en l'anàlisi de residus orgànics, aporten proves convincents que aquestes antigues comunitats consumien begudes fermentades i demostren que la ceràmica va tenir un paper clau en els festins i les activitats socials", explica l'experta.

El professor Oliver Craig, del BioArCh, va afirmar que "mitjançant una anàlisi química detallada hem pogut determinar quins productes hi havia presents als atuells de ceràmica dels cerritos i també com la gent preparava aquests aliments: primer els escalfaven, després els emmagatzemaven i, de vegades, al final els fermentaven. Això ens acosta una mica més a comprendre el paper culinari dels diferents aliments de les societats del passat".

Segons l'equip de recerca, el descobriment aporta noves informacions sobre les maneres de vida d'aquests pobles precolonials i destaca els fins polifacètics dels cerritos i el paper que tenien en la vida social i econòmica de les persones que els construïen.

El coautor de la recerca Rafael Milheira, de la Universitat Federal de Pelotes, afirma que els cerritos eren llocs tant rituals com domèstics i que l'entorn natural podria haver influït en el seu disseny elevat: "Aquests llocs probablement eren importants per a la gent, i el fet d'elevar-los per sobre de l'erosió potencial de les aigües altes estacionals els hauria protegit", indica.

"Sabem que en el passat (i en l'actualitat) les grans reunions i els festins eren esdeveniments culturals importants; això s'observa arreu del món. Suggerim que els pobles prehistòrics de la zona devien invertir en la producció de ceràmica en previsió d'aquestes reunions que atreien gent a la llacuna dos Patos per fer un festí amb els recursos aquàtics estacionals", afegeix.

André Colonese, investigador de l'ICTA-UAB, coautor de l'estudi i investigador principal del projecte TRADITION del Consell Europeu de Recerca (ERC), destaca que "aquest estudi reforça el poder de l'arqueologia molecular per revelar informació d'artefactes comuns, com ara els atuells de ceràmica, cosa que abans era inaccessible mitjançant mètodes arqueològics convencionals. A més, un missatge clau de l'article és que preservar els cerritos com a patrimoni cultural pampeà únic ha de ser una prioritat si volem aprendre de les societats del passat a viure de manera sostenible en un entorn tan dinàmic".

A mesura que avancen les recerques, els coneixements sobre els cerritos i el seu significat cultural ofereixen una visió de les primeres tradicions i pràctiques socials dels grups indígenes pampeans, i això fa que s'enriqueixi la nostra comprensió de la vida prehistòrica al sud del Brasil.